Els consumidors són els que han patit el major impacte de la crisi energètica en les seues factures i la Comissió Europea vol que tinguen més poder de decisió a partir d'ara. Brussel·les planteja sota la reforma del mercat elèctric una sèrie d'obligacions a les companyies amb la finalitat d'atorgar als clients una 'major protecció i apoderament'. En concret, preveu introduir noves obligacions a les companyies per a garantir que els clients puguen tindre més d'un subministrador en les seues instal·lacions, 'permetent múltiples comptadors per a un únic punt de connexió'.

L'Executiu comunitari pretén així que s'oferisca als clients la possibilitat de tindre contractes de subministrament amb més d'una comercialitzadora en funció de les seues necessitats. La idea és que, si així ho desitja, puga contractar amb una companyia una tarifa indexada al mercat diari per a la recàrrega d'un cotxe elèctric aprofitant les hores més barates durant la nit, i que alhora tinga amb una altra empresa un contracte amb preu fix per al de la resta de la llar.

Antes España (i en la majoria dels països europeus) l'usuari sol podia tindre un contracte per cada punt de subministrament i un comptador. No obstant això, el Reial decret llei 15/2018 va introduir una modificació en la llei espanyola del sector elèctric perquè en un mateix punt de subministrament puguen haver-hi diversos contractes amb diversos subministradors diferents. Això estava subjecte a un desenvolupament reglamentari que no s'ha arribat a realitzar i, per tant, aquesta possibilitat no s'ha posat en pràctica. Fonts del sector expliquen que la modificació de la llei es va fer per a facilitar els contractes a termini, els denominats *PPA. Les mateixes fonts apunten que això permetria que un consumidor tinguera un contracte *PPA amb una planta renovable, i comprara la resta de la seua energia a una comercialitzadora.

Ara la Comissió va un pas més enllà i l'imposarà com a obligació en tots els Estats membre. Les fonts consultades adverteixen que el procés pot ser 'extraordinàriament complex' degut a la gestió informàtica que es necessitarà, l'estandardització de sistemes i protocols de comunicació, la liquidació i facturació, etc. Un altre punt que imposarà Brussel·les és que en cada Estat membre els consumidors tinguen accés a contractes amb un preu fix durant mínim un any. En alguns països hi ha comercialitzadores que ofereixen tarifes a només tres mesos vista, però a Espanya després de l'estiu de 2021 Iberdrola, Endesa i *Naturgy es van llançar a la conquesta dels clients acollits a la tarifa regulada aprofitant que estaven patint la pujada de preus de l'electricitat en el mercat majorista. Les campanyes de les grans elèctriques partien dels 58 euros el megavat hora (MWh) i asseguraven estabilitat durant anys.

'Guerra' comercial

Amb la proposta de Brussel·les, que encara ha de ser debatuda i aprovada pel Parlament Europeu i el Consell, s'aviva encara més la 'guerra' comercial que batallen les elèctriques per a captar clients. Endesa ha sigut l'última de les grans companyia a llançar una campanya comercial, dirigida a clients domèstic amb la qual ofereix un mes de consum de llum gratis cada any i per sempre si es contracta alguna de les seues tarifes en el mercat lliure. Segons reconeix la pròpia Comissió en un comunicat, 'aquesta proposta permetrà als consumidors i als proveïdors beneficiar-se d'una major estabilitat de preus basada en tecnologies d'energies renovables i no fòssils'.

'Fonamentalment, oferirà als consumidors una àmplia gamma de contractes i una informació més clara abans de signar-los, perquè tinguen l'opció de fixar preus segurs i a llarg termini, i eviten així els riscos excessius i la volatilitat. Al mateix temps, podran continuar optant a contractes amb fixació dinàmica de preus per a aprofitar la variabilitat dels preus i utilitzar l'electricitat quan aquesta siga més barata (per exemple, per a carregar cotxes elèctrics o utilitzar bombes de calor)', subratlla Brussel·les, fent també recalcament en una major transparència per part de les companyies energètiques. Al nostre país, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (*CNMC) ja ha anunciat noves mesures a Iberdrola, Endesa, *Naturgy i *Holaluz per a evitar que els consumidors elèctrics es vegen afectats per canvis erronis de comercialitzador.

Les elèctriques hauran de mostrar al client durant el procés de contractació, 'de manera clara i separada', la informació del titular, la direcció del punt de subministrament i el Codi de Subministrament (o *CUPS), entre altres pràctiques. Amb aquesta decisió, que és vinculant des del punt de vista jurídic, també estan obligades a sol·licitar la confirmació d'aqueixes dades en suport durador, si detecten discrepàncies en la informació. A més, la *CNMC instrueix perquè es comprove i descarte que existisca un encreuament de *CUPS davant una sol·licitud de tall de subministrament. També hauran de contactar amb el consumidor sol·licitant i hauran d'acreditar davant el regulador aquests contactes en cas de ser necessari.

En la mateixa línia, el Govern, que coincideix amb Brussel·les a atorgar un 'major apoderament' al consumidor, vol aprovar un Reial decret en el qual es regulen les condicions de subministrament i contractació d'energia elèctrica. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha llançat ja la consulta pública prèvia a l'elaboració del text i, segons la cartera que dirigeix Teresa Ribera, 'l'experiència obtinguda al llarg d'aquests últims anys ha permés detectar una sèrie d'elements normatius en matèria de protecció del consumidor d'energia elèctrica que és necessari abordar'.

Conformement a la proposta, també s'estan renovant les normes sobre l'intercanvi d'energies renovables. Els consumidors podran invertir en parcs eòlics o solars i vendre l'excés d'electricitat solar de les seues teulades als seus veïns, i no sols al seu proveïdor (una assignatura pendent a Espanya). Per exemple, els arrendataris podran compartir l'excedent d'energia solar de la seua teulada amb un veí. La reforma proposada, que també se centra en reforçar els contractes a termini com ja ha publicat aquest mitjà, preveu la revisió de diversos actes legislatius de la UE, en particular el Reglament sobre l'electricitat, la Directiva sobre l'electricitat i el Reglament sobre la integritat i la transparència del mercat majorista de l'energia (*REMIT). L'objectiu de Brussel·les és que s'aprove abans que comence 2024 amb l'objectiu de cobrir les esquena si el pròxim hivern continuen els preus disparats.

Consulta la notícia original ACI