Es calcula que en un de cada tres llars del nostre país hi ha una mascota. El nostre gos, gat o periquito viu a casa, amb nosaltres... però, Què ocorre amb les mascotes en pisos llogats? Té dret l'inquilí a tindre una mascota en l'habitatge? Pot negar-se el propietari a admetre animals?

Poden prohibir tindre mascota en un pis llogat?

El nombre d'animals domèstics no para d'augmentar. Per a molts, són un més de la família, i hi ha qui parla de “fills *perrunos”. Són clars els beneficis de compartir la vida amb un animal però pot ser un problema en alguns moments: en viatjar, en determinats llocs o a l'hora de lloguer un habitatge Se li pot prohibir? Quins drets tenen els amos d'un animal i els amos de l'habitatge?

Les normes no ho aclareixen

A Espanya està vigent la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, que inclou una sèrie de mesures que pretenen protegir els animals de companyia... però aquesta Llei de Benestar animal no estableix res quant a eixe tema.

La Llei d'Arrendaments Urbans, per part seua, és la norma per la qual es regulen les relacions entre inquilí i propietari, però tampoc fa cap menció específica a la presència de mascotes en els habitatges.

Per tant, no hi ha res que regule expressament aquest aspecte dels arrendaments d'habitatge, amb el que les coses queden a voluntat de l'arrendador i de l'arrendatari.

L'amo pot incloure en el contracte de lloguer condicions concretes sempre que no siguen expressament contràries a la llei: igual que pot prohibir que en l'habitatge de la seua propietat es realitzen determinades activitats professionals, o indicar expressament la impossibilitat de subarrendar la casa, podria prohibir de manera explícita en el contracte de lloguer que es tinguen mascotes.

Poden prohibir-ho en el contracte

Efectivament, amb la llei a la mà, el propietari pot establir expressament que pel motiu que siga (de major protecció dels seus béns, per raons salut, per evitar conflictes en el veïnat…) no hi haja mascotes en l'habitatge.

És cert que algun jutge podria entendre que, en l'actualitat, la prohibició de tindre mascotes en un pis llogat, sempre que no concórrega una causa justificada, atempta contra l'esperit de la nova norma de protecció animal, que busca “promoure la tinença i convivència responsable” amb els animals de companyia però, hui dia, prohibir per contracte la tinença de mascotes en habitatges llogats no es considera nul·la ni discriminatòria. Ara bé:

La prohibició ha de ser clara en el contracte.

Per a tindre efecte real, el contracte hauria d'afegir que el seu incompliment portarà aparellada la resolució de l'arrendament per incompliment d'eixa exigència: si no s'indica, en cas de conflicte pot ser que no li donen la raó. De fet, hi ha un cas jutjat en sentència de l'Audiència Provincial de València de 30/11/2021, on la prohibició contractual de tindre mascota no es va lligar a la resolució del contracte,i els jutges tampoc van apreciar que s'haguera produït una situació greu d'insalubritat pública.

Eres responsable de les teues mascotes

Per descomptat, l'inquilí que tinga la mascota ha de complir totes les obligacions legals i de cura respecte d'ella.

Un comportament negligent, que afectara l'estat de l'animal (com abandonar-lo durant hores, no proporcionar-li suficient menjar o beguda, o l'atenció sanitària necessària) seria denunciable pels veïns, i podria ser sancionat.

L'inquilí és responsable dels possibles danys que haja pogut causar la seua mascota en l'immoble llogat, sempre que eixos danys excedisquen de l'ús ordinari de l'immoble (igual que si eixos danys hagueren sigut causats per un xiquet, l'animal o el propi inquilí). Cal valorar la intensitat dels danys, provar la causa i valorar els desperfectes.

L'amo de l'animal, siga inquilí o propietari, també és responsable de les possibles molèsties a la comunitat de veïns: si es produïren molèsties agudes i persistents ocasionades per sorolls, olors, perillositat, etc., la comunitat podria actuar en l'àmbit civil i reaccionar davant l'activitat molesta. En casos extrems es podria arribar a resoldre el contracte de lloguer, o fins i tot es podria responsabilitzar al propietari del pis si es prova que coneixia la situació i no va fer res per a impedir-ho.

El millor, buscar un acord

La qüestió de les molèsties a la comunitat causades per animals és una cosa relativament freqüent: és habitual trobar casos de condemnes per activitats molestes relacionades amb animals, amb independència que el seu responsable anara propietari o inquilí de l'habitatge. En qualsevol cas les molèsties han de ser greus i notòries i duradores en el temps. A més, qui posa la demanda és qui ha de provar-les. En algun cas de lladrucs forts persistents s'ha condemnat al responsable a insonoritzar el pis, o a retirar els animals o a indemnitzar als perjudicats.

Si vols llogar un habitatge i tens una mascota que conviu amb tu, el més probable és que no hi haja cap problema. Però si l'habitatge que t'interessa no permet mascotes, el propietari està en el seu dret d'impedir-ho: tu pots intentar arribar a un acord, i pensar que, malgrat el que diga el contracte de lloguer, no sempre és clar que l'arrendador vaja a demandar, pel cost i el risc que no prospere la seua pretensió. La nostra recomanació és tractar de buscar una solució que respecte els drets de tots (inclosa la teua mascota).

Consulta la notícia original ACI